Geologia
El paratge de l’Artiga de Lin constitueix la capçalera de la vall del riu del Joèu, afluent de la Garona. La divisòria d’aigües d’aquesta vall limita amb la conca de l’Éssera, amb pics i crestes que s’enfilen per forts pendents per damunt dels 2500 metres, culminant al Malh des Pois (o Forcanada) de 2881 m. El perfil longitudinal està caracteritzat per un seguit de replans i graons rocosos amb la presència de petits estanys a les fondalades dels circs.
La vall de l’Artiga de Lin, constitueix un magnífic exemple de vall glacial pirinenca.Dins aquesta vall trobem l’exemple més important de captura i surgència dels Pirineus: el sistema càrstic dels Uelhs deth Joèu (1410 m). A través d’ell són capturades i transvasades a la conca de la Garona les aigües que provinent de les geleres d’Aneto i Maladeta haurien d’anar a la Mediterrània (www.valdaran.com/listing-item/uelhs-deth-joeu/)
L’estat de conservació de l’espai natural es excel·lent, tot i la gran afluència de visitants. Donat el seu elevat valor turístic (excursionista), didàctic i científic justifiquen la inclusió de tot el seu conjunt en el catàleg del patrimoni geològic.
Vegetació i flora
La vegetació al fons de la vall es típicament atlàntica amb frondoses fagedes i avetoses centenàries encatifades de molses i líquens. Per damunt dels 1800 m es desenvolupen prats i terrenys erms típics de l’estatge alpí.
La baixa vall d’Era Artiga de Lin, oberta als vessants atlàntics, presenta encara la zonació típica d’aquestes muntanyes, amb un paisatge típic del Baish Aran: rouredes acidòfiles de roure martinenc i roure de fulla gran (Quercion pubescenti-petraeae), fagedes amb joliu i el·lèbor verd (Fagion-Sylvaticae), boscos mixts de caducifolis (Fraxino-Carpinion), avetoses (Goodyero-Abietetum), salzedes subalpines (Salicion pentandrae), etc. Algunes d’aquestes formacions forestals són les representants més esponeroses de tot Catalunya. Els cims culminars formen una característica alineació nord-sud que tanca la vall i correspon ja a extenses àrees supraforestals pròpies del país dels prats alpins (Festucion supinae). En diverses comunitats vegetals, cal esmentar la riquesa de la flora criptogàmica, especialment per l’abundància d’epífits muscinals i la representativitat i diversitat d’espècies atlàntiques de fongs.[2]
Fauna
Els sistemes naturals d’Era Artiga de Lin es caracteritzen per l’excepcional diversitat i riquesa faunística. Gran part de la fauna aranesa hi queda ben representada, com es desprèn del fet que l’ós bru (Ursus arctos) encara hi visqui eventualment. Determinades espècies com, per exemple, el gall fer (Tetrao urogallus), viuen en boscos de caducifolis, cosa extraordinàriament rara en altres punts dels Pirineu. Altres espècies forestals d’interès són, per exemple, el mussol pirinenc (Aegolius funereus). A les zones subalpines culminars, també s’hi pot trobar la perdiu xerra (Perdix perdix).
Per la seva diversitat o singularitat, és d’un gran interès la fauna invertebrada i, en concret, els artròpodes que presenten en aquest espai una de les àrees amb més diversitat del Pirineu central. Així, hom hi troba diverses espècies d’heteròpters, molt rares a la resta de Catalunya i a la península Ibèrica, i nombroses espècies pirinenques de mol·luscs molt rares al nostre territori (Acicula clupuyii, Chondrina bigorriensis). En aquest EIN, també s’hi troben espècies interessants de lepidòpters, com ara Maculinea arion, Parnassius apollo o Parnassius mnemosyne.[2]
